No és un adéu, és un fins sempre!

Totes les coses arriben a la seva fi. Però això no vol dir res més que comença una nova etapa en la vida. Aquest primer any de carrera ha passat realment ràpid, molts treballs, exàmens… Però el més gratificant ha estat l’estància a les escoles amb els infants. Des de fa alguns anys sabia que volia ser mestra,  volia dedicar a aquesta professió.  A pesar d’això, ha estat amb el contacte amb els nens quan m’he adonat realment que és això al que em vull dedicar.

Encara me’n recordo el primer dia que vaig anar a l'escola La Maquinista. En aquell moment, no sabia ben bé què havia de fer, si ajudar la mestra, estar amb els nens… Estava molt nerviosa, però de seguida em vaig adaptar al ritme de les classes i, poc a poc, vaig anar establint relació amb els nens i nenes de l’aula. Sincerament, em vaig sentir molt competent tot ajudant els infants a fer les seves tasques i veient que ho entenien i sabien fer-ho. He après la importància d’estimar els nens i fer que ells t’estimin a tu. No em podria quedar amb un d’ells, m’emporto una petita cosa de cadascun dels nens de la classe del Cel ja que els nens són una capsa de sorpreses i sempre aprens alguna cosa nova estant a prop d’ells. Ser mestre consisteix en un aprenentatge constant: ensenyar a ells i que ells t’ensenyin a tu.

Tot i això, sóc conscient que la professió de mestre no és gens fàcil i crec que des del principi de la carrera ens ho han advertit, però això mai ha estat un obstacle per a mi. Tot el contrari, m’ha motivat a seguir endavant. Totes les professions tenen la seva part complicada, algunes més que d’altres, però no hem de deixar-ho córrer si és el nostre somni.

Per altre costat, fent referència a la part de d’Intervenció a l’Aula crec que és una de les assignatures que més profit he tret per aprendre allò que m’interessa i que crec realment important: aprendre a com ser mestre.

Finalment, vull tancar el meu blog dient que aquesta assignatura m’ha proporcionat més ganes de ser mestra gràcies la meva estància a l’escola La Maquinista.

PD. Per entendre millor el blog i com he anat reflexionant l’ideal seria començar a llegir per el principi.

Coeducació. Què he après dels meus companys?

La realització de les conferències m’ha ajudat per aprendre moltes coses.


En quant l’actuació com a mestres he aprés que:


S’ha d’observar i conèixer l’infant i la seva situació, per poder ajudar-lo i acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge.


Hem de mostrar-li que tenim interès perquè aprengui.


Hem d’adaptar-nos a les seves necessitats.


No hem d’etiquetar als alumes, evitant així l’efecte pigmalió.


Hem de tenir una visió sistèmica tenint em compte la família, l’escola bressol, cursos anteriors, psicòlegs, logopedes, etc.


En la nostra funció educativa hem de fer servir els cinc sentits.


Hem de saber que som un model per els nostres alumnes.


Per aprendre, l’infant necessita crear un sentiment de pertinença al grup, tenir una autoestima elevada i un autoconcepte ajustat.


Hem d’adaptar-nos les activitats al currículum.


Hem de donar resposta a les necessitats que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament per tal de disminuir els efectes del trastorn per millorar el seu desenvolupament.


Importància d’establir bones xarxes de comunicació i contacte amb les famílies i l’entorn. Hem de potenciar la coeducació, potenciant les aptituds dels nostres alumnes i crear actituds socials indistintament en els nois i les noies. Hem d’actuar de forma natural sense caure en tòpics o fins i tot situacions artificials, procurant no fer un ús sexista del llenguatge.


El joc és un instrument mediador per crear condicions que faciliten l’aprenentatge. Ajuda a socialitzar, projecte el món interior, ajuda a accedir al llenguatge, estimula la imaginació, etc. Per tal de viure el conte  i que els nens el visquin hem d’utilitzar elements fàctics, adequar el to de veu, usar onomatopeies, gesticular, ser naturals, utilitzar material per acompanyar (titelles, cançons, murals, disfresses, etc.).


Els racons afavoreixen l’aprenentatge actiu i significatiu, ajuden a desenvolupar actituds socials, possibiliten el desenvolupament integral i adquirir una base d’aprenentatges, i afavoreixen una actuació autònoma. En els racons el mestre és un simple observador que pot fer el paper de guia.


Elaborant un centre d’interès els infants es senten motivats perquè treballen a partir d’allò que els hi agrada i motiva. D’aquesta manera es poden treballar tots els continguts a partir d’un tema que els interessa. El mestre per realitzar una bona actuació ha adaptar-se a les necessitats de cada infant respectant el ritme seu ritme, ha de tenir capacitat d’improvisació, ha d’estimular la participació dels infants, i ha der ser flexible.


El joc heurístic potencia les accions espontànies d’exploració i combinació a partir d’uns objectes donats. Ajuda als nens a descobrir les qualitats dels objectes i el seu vocabulari estructurant el pensament i augmentant la capacitat de comprensió verbal. Així els infants coneixen les propietats dels materials en primera persona.


Les colònies potencien l’autonomia personal i social i permeten aprofundir en el coneixement d’un mateix i dels altres. Així els alumnes experimenten vivències diferents a les que normalment s’ofereixen a l’aula, interioritzen les noves normes i els horaris. I a més, s’impulsa la sensibilització i el respecte pel medi que els envolta. El mestre ha de tenir en compte els infants i les seves característiques evolutives, les rutines, i seleccionar la casa de forma correcta (tenint en compte la proximitat, si està adaptada al que els infants necessiten i les qüestions econòmiques).


Com a mestres hem d’elaborar activitats que proporcionin coneixement interessant pels infants, escollit correctament els materials i organitzars els agrupaments, els espais i el temps. D’aquesta manera els nens podran observar, experimentar i reflexionar, potenciant un aprenentatge significatiu.

                       

Diario no del todo pedagógico

A “Un diario no del todo pedagógico” de Carmen Díez he pogut trobar una mestra preocupada per ajudar als seus alumnes a aprendre i buscar vies per descobrir i interpretar el món. Una educador que gaudeix, reflexiona, que sempre està oberta a aprendre.

El missatge central de la obra és la importància de l’etapa de l’educació infantil. És una etapa on s’assenten les bases de futurs aprenentatges. L’educació és un mitjà de conèixer millor la realitat, per elaborar les seves pròpies experiències, per buscar les seves pròpies preguntes, i al mateix temps buscar-ne les respostes. El paper del mestre és molt important, ha de donar l’empenta per continuar, ha de crear ambients per a descobrir, per a comunicar-se, per exercitar la comprensió. El professora ha d’apostar per una infantesa amb ganes d’exercitar la seva autonomia, de aprendre a parlar molt i cla sobre el que fa mal, les seves frustracions, els seus mèrits, els seus desitjos…Per fer-ho ha de donar permís, crear espais per escollir i donar propostes, negociar, dubtar, equivocar-se i rectificar.

Algunes idees que he pogut extreure de la lectura i dels comentaris a clase de com actuar com a mestre són les següents:

·És important que família i escola estiguin compenetrats. És essencial que hi hagi una bona comunicació. Les seves actuacions han de ser semblants, properes.

· Ens hem d’informar del comportament de l’alumne a casa i del context familiar, això ens ajudarà a entendre la situació. És a dir, hem de saber analitzar el context

·La nostra actuació dependrà del context en el que es desenvolupi la situació: els infants,nosaltres, les famílies, l’entorn, l’equip docent, etc.

· Hem de respectar la diversitat i les pròpies característiques de cada alumne. Hem de ser flexibles en la situació i respectar el ritme de cada nen oferint ajudes ajustades.

·Podem buscar ajuda en els companys/es, en el propi nen/a, en les famílies, etc. No hem d’actuar sols.

·Hem de donar-li a l’alumne l’opció d’expressar-se, dir la seva.

·Hem de ser conscients que nosaltres també ens podem equivocar. Ens hem d’adonar compte dels nostres errors, rectificar i millorar.

·Cal educar els nens perquè puguin ser més autònoms.

·S’han de buscar estratègies més amenes per que els infants entenguin les normes, no cal verbalitzar-les de forma directa. I és molt important no perdre el propi criteri

En conclusió, hem quedo amb la importància de la relació família-escola i saber el context. I també, amb la necessitat d’autoavaluar-nos com a mestres.

Les colònies

Quan se'm va oferir anar de colònies amb el grup que estava realitzant els grups interactius a l'escola La Maquinista, el Cel,  no vaig dubtar-hi ni un moment, estava segura que seria una experiència única que m'ajudaria a augmentar els meus coneixements i a posar en pràctica tot allò que havia après durant el curs.

Sincerament, van ser tres dies molt durs però que em van ajudar a aprendre molt. Vaig anar juntament amb una companya de classe, la Mònica Amarilla. No vam parar quietes durant tota l'estada a Tamarit, lloc on estava situada la casa de colònies. Les colònies van estar relacionades amb el tema del mar. Em va semblar interessant que els monitors lliguessin el tema del mar amb els pirates. Dies abans d'anar de colònies havien demanat a les mestres que expliquessin un conte als nens, el del pirata Puntamora. Aquest conte el van aprofitar com a fil conductor de les colònies. Totes les activitats que van realitzar estaven relacionades amb això: el joc de nit, descoberta de la platja, passeig pel bosc, toca-toca, etc. Crec que va centrar-ho tot en un tema és una idea molt bona i positiva pels nens, ja que no fan activitats aïllades sinó que estan interrelacionades.

Aquesta experiència m'ha servit per confirmar totalment que vull dedicar-me a ser mestre. Crec que aquest ofici fonamentalment té una part vocacional, i jo sense cap dubte la tinc.

En quant la relació amb la família, les mestres de les classes de primer, la Marta i la Andrea, ens van explicar que van realitzar una reunió informativa amb els pares abans d'anar de colònies per explicar-los com funcionarien, les activitats que farien, que havien de portar, etc. D'aquesta manera també els pares poden exposar a les professores alguns problemes o situacions que no estan acostumades a viure amb els nens ja que són tres dies que estaran fóra de casa (medicaments, es cau del llit, al·lèrgies,...).

Hi ha uns casos que m'agradaria comentar. Un d'ells és el d'una nena, la Paula, que el dia abans de marxar de colònies tenia febre però els pares la van portar igualment. El primer dia per la tarda li va tornar a pujar la febre, la professora va trucar els pares però va haver de passar la nit a la casa ja que els pares van demanar que esperéssim si li baixava la febre. Al dia següent encara en tenia febre però fins la nit no van venir-la a buscar. Això em va sobtar, no crec que sigui la actitud que haurien de prendre els pares davant del seu fill. Si el teu fill està malalt amb febrada sense gaudir de les colònies haurien d'haverla vingut a buscar d'immediat o fins i tot, no haver-la portat d'un principi sabent que estava malalta. Per el contrari, un altre nen, en Jan, es va posar malalt la última nit i els seus pares van venir-lo a buscar d'immediat.

Un altre cas és el d'en Aniol, ell és al·lèrgic a la proteïna de la llet, per tant, se li ha de controlar tot el que menja i porta una dieta molt especial. La casa de colònies ofereix alternatives per els nens amb al·lèrgies però al ser aquesta tant especial sempre li oferien el mateix per menjar.  La mare, sabent que pot menjar molt poques coses hauria d'haver-li preparat en un "tupper" o alguna cosa semblant amb menjar adequat per ell.

Per això crec necessari que les famílies s’involucrin de forma activa a les activitats que es fan a l'escola i més especialment en aquesta que té una durada més gran, pensant més en els seus fills.

Va marxar de colònies la gran part de l'equip docent, però també hi havia un gran nombre de voluntàries ja que l'escola La Maquinista intenta potenciar aquest tipus de agents educatius. Es una manera de que l'escola aconsegueixi ajuda per fer-se càrrec dels nens i alhora beneficia a qui està portant a terme l'ajuda per augmentar els seus coneixements i posar-los en pràctica. És una ajuda mútua. La Mònica i jo dormíem cadascuna en una habitació amb 10 nens al seu càrrec. Això  m'ha servit per saber com actuar en situacions en les que mai m'havia trobat, però crec que era una responsabilitat massa gran per ser només voluntàries. Sense la nostra ajuda no sé com haguessin portat a terme totes les activitats ja que nosaltres estàvem la gran part del temps vigilant els nens i participàvem en totes les activitats.

En conclusió, tot el cansament que vam acumular aquells dies va valer la pena per tot el que ens vam emportar amb la nostra "motxilla".

              

  

Tres dilluns diferents

La idea d'anar tres dilluns pel matí a l'escoles per veure com és la dinàmica m'ha semblat molt interessant. Encara que el temps que estàvem allà era verdaderament molt reduït. Vaig escollir l'escola La Maquinista donat que ja conec l'escola i sé com treballen. Però, vaig decidir anar a una classe de P-3 per variar una mica. 

Al dir-nos que els nens podien arribar entre les 9:30 i les 10 del matí pensava que la situació seria una mica descontrolada. Però, em vaig emportar una sorpresa al comprovar que era totalment el contrari. Els nens entraven a la classe amb la seva família corresponent d’una forma ordenada, sense interrompre el que s’estava fent a classe.

Un dels dies que vaig anar a l’escola, els nens van assistir a una obra de teatre en anglès, em va sorprendre el nivell d’anglès que tenien. És enriquidor veure a nens tant petits entendre i parlar l’anglès com ells ho fan.

Una altra cosa positiva que m'emporto és l'actitud de la mestre. Estava totalment bolcada amb els nens, els hi preguntava constantment i s'interessava per ells. La seva forma de portar la classe era molt dinàmica. Ha estat un gran exemple per a mi.

També em va sorprendre que hi hagués la mestra, dos noies de pràctiques i una professora "d'apoyo" dins l'aula. Em va semblar una mica excessiu, donava la sensació de que els nens estaven massa controlats.

Tot i així, ha estat una experiència que ha valgut la pena, potser hauriem d'haver-hi anat més dies, però donat la falta de temps era gairebé impossible.

Nens de vidre

Avui he acabat de llegir Nens de vidre de Carme Barba. Ha estat una lectura ràpida i molt satisfactòria, m'ha agradat molt.

El que he pogut extreure moltes conclusions de com actuar com a mestres en casos com els d’en Pau. Algunes d’elles són:

• Hem de dialogar amb l’infant, fer-lo pensar i reflexionar a través de preguntes. Moltes vegades entendrem millor el seu comportament si ell mateix ens l’explica i no fem un prejudici sense saber el context. És a dir, has de deixar temps als alumnes perquè s’expressin i comparteixen els seus sentiments amb la resta per conèixer des d’on partim. 
• Hem d’establir, des d’un principi, unes normes de forma conjunta, establir límits i pautes de comportament. I en el cas de que prohibim alguna cosa explicar el perquè ho fem.
• Hem de creure tot el que fas com a mestre i trobar-li un sentit educatiu.
• Com a mestres hem de marcar uns límits per quan en casos com els del Pau, en nen no sempre aconsegueixi el que vol. El que hauríem de fer es tractar-lo amb igualtat.
• Hem de buscar ajuda i recolzament per part de la resta de l’equip docent, no treballar de forma individual, sempre va bé tenir una segona opinió.
• Els mestres podem cometre errors, som humans. Però això ens ha de servir per autoavaluar-nos (reflexionar, millorar i canviar les nostres conductes).
• Com a mestres hem de saber on estan els nostres límits. Hem d’assegurar-nos de la seguretat de l’infant, però sense sobrepassar el nostre paper com a Mestres. No som psicòlegs, ni pediatres, ni educadors social, no hem de rellevar altre tipus de professional ni a la pròpia família. Hem d’ajudar fins on la família es deixi ajudar, cal animar-los per a que acceptin ajuda d’altres professionals per pròpia voluntat. Fer constància al claustre de professors i al director, ja que el nen no només es responsabilitat d’un sol mestre sinó de tota l’escola, hem de treballar en xarxa.
• Hem de ser un bon exemple per l’infant ja que ens pren com a model.
• Hem de fer participis al grup d’iguals dels problemes que un alumne pugui tenir perquè siguin conscients de la seva situació i el puguin entendre.
• Hem d’estar predisposats a provar mètodes nous, no sempre el que nosaltres que pensem que és el millor per el nen, realment ho és.

Jugar&Jugar

El joc, el gran oblidat per molts dels menuts de la nova generació, és el que van intentar potenciar les companyes de Jugar&Jugar. 

Aquest taller em va ajudar a treure aquella nena que hi ha dins meu. I el resultat va ser enormement positiu. Els educadors desenrotllem una tasca molt delicada al acompanyar als nens en el seu procés de desenvolupament, ai això implica un coneixement profund tant dels nens com de nosaltres mateixos. I aquesta activitat ens va ajudar a aconseguir-ho. Vam deixar la vergonya i els prejudicis apart i vam gaudir com mai.

Sense cap dubte, com a mestre potenciaré a màxim el joc i interactuaré amb els meus alumnes per a coneixe'ls el millor possible i que ells em coneguin a mi.