Nens de vidre

Avui he acabat de llegir Nens de vidre de Carme Barba. Ha estat una lectura ràpida i molt satisfactòria, m'ha agradat molt.

El que he pogut extreure moltes conclusions de com actuar com a mestres en casos com els d’en Pau. Algunes d’elles són:

• Hem de dialogar amb l’infant, fer-lo pensar i reflexionar a través de preguntes. Moltes vegades entendrem millor el seu comportament si ell mateix ens l’explica i no fem un prejudici sense saber el context. És a dir, has de deixar temps als alumnes perquè s’expressin i comparteixen els seus sentiments amb la resta per conèixer des d’on partim. 
• Hem d’establir, des d’un principi, unes normes de forma conjunta, establir límits i pautes de comportament. I en el cas de que prohibim alguna cosa explicar el perquè ho fem.
• Hem de creure tot el que fas com a mestre i trobar-li un sentit educatiu.
• Com a mestres hem de marcar uns límits per quan en casos com els del Pau, en nen no sempre aconsegueixi el que vol. El que hauríem de fer es tractar-lo amb igualtat.
• Hem de buscar ajuda i recolzament per part de la resta de l’equip docent, no treballar de forma individual, sempre va bé tenir una segona opinió.
• Els mestres podem cometre errors, som humans. Però això ens ha de servir per autoavaluar-nos (reflexionar, millorar i canviar les nostres conductes).
• Com a mestres hem de saber on estan els nostres límits. Hem d’assegurar-nos de la seguretat de l’infant, però sense sobrepassar el nostre paper com a Mestres. No som psicòlegs, ni pediatres, ni educadors social, no hem de rellevar altre tipus de professional ni a la pròpia família. Hem d’ajudar fins on la família es deixi ajudar, cal animar-los per a que acceptin ajuda d’altres professionals per pròpia voluntat. Fer constància al claustre de professors i al director, ja que el nen no només es responsabilitat d’un sol mestre sinó de tota l’escola, hem de treballar en xarxa.
• Hem de ser un bon exemple per l’infant ja que ens pren com a model.
• Hem de fer participis al grup d’iguals dels problemes que un alumne pugui tenir perquè siguin conscients de la seva situació i el puguin entendre.
• Hem d’estar predisposats a provar mètodes nous, no sempre el que nosaltres que pensem que és el millor per el nen, realment ho és.