No és un adéu, és un fins sempre!

Totes les coses arriben a la seva fi. Però això no vol dir res més que comença una nova etapa en la vida. Aquest primer any de carrera ha passat realment ràpid, molts treballs, exàmens… Però el més gratificant ha estat l’estància a les escoles amb els infants. Des de fa alguns anys sabia que volia ser mestra,  volia dedicar a aquesta professió.  A pesar d’això, ha estat amb el contacte amb els nens quan m’he adonat realment que és això al que em vull dedicar.

Encara me’n recordo el primer dia que vaig anar a l'escola La Maquinista. En aquell moment, no sabia ben bé què havia de fer, si ajudar la mestra, estar amb els nens… Estava molt nerviosa, però de seguida em vaig adaptar al ritme de les classes i, poc a poc, vaig anar establint relació amb els nens i nenes de l’aula. Sincerament, em vaig sentir molt competent tot ajudant els infants a fer les seves tasques i veient que ho entenien i sabien fer-ho. He après la importància d’estimar els nens i fer que ells t’estimin a tu. No em podria quedar amb un d’ells, m’emporto una petita cosa de cadascun dels nens de la classe del Cel ja que els nens són una capsa de sorpreses i sempre aprens alguna cosa nova estant a prop d’ells. Ser mestre consisteix en un aprenentatge constant: ensenyar a ells i que ells t’ensenyin a tu.

Tot i això, sóc conscient que la professió de mestre no és gens fàcil i crec que des del principi de la carrera ens ho han advertit, però això mai ha estat un obstacle per a mi. Tot el contrari, m’ha motivat a seguir endavant. Totes les professions tenen la seva part complicada, algunes més que d’altres, però no hem de deixar-ho córrer si és el nostre somni.

Per altre costat, fent referència a la part de d’Intervenció a l’Aula crec que és una de les assignatures que més profit he tret per aprendre allò que m’interessa i que crec realment important: aprendre a com ser mestre.

Finalment, vull tancar el meu blog dient que aquesta assignatura m’ha proporcionat més ganes de ser mestra gràcies la meva estància a l’escola La Maquinista.

PD. Per entendre millor el blog i com he anat reflexionant l’ideal seria començar a llegir per el principi.