Diario no del todo pedagógico

A “Un diario no del todo pedagógico” de Carmen Díez he pogut trobar una mestra preocupada per ajudar als seus alumnes a aprendre i buscar vies per descobrir i interpretar el món. Una educador que gaudeix, reflexiona, que sempre està oberta a aprendre.

El missatge central de la obra és la importància de l’etapa de l’educació infantil. És una etapa on s’assenten les bases de futurs aprenentatges. L’educació és un mitjà de conèixer millor la realitat, per elaborar les seves pròpies experiències, per buscar les seves pròpies preguntes, i al mateix temps buscar-ne les respostes. El paper del mestre és molt important, ha de donar l’empenta per continuar, ha de crear ambients per a descobrir, per a comunicar-se, per exercitar la comprensió. El professora ha d’apostar per una infantesa amb ganes d’exercitar la seva autonomia, de aprendre a parlar molt i cla sobre el que fa mal, les seves frustracions, els seus mèrits, els seus desitjos…Per fer-ho ha de donar permís, crear espais per escollir i donar propostes, negociar, dubtar, equivocar-se i rectificar.

Algunes idees que he pogut extreure de la lectura i dels comentaris a clase de com actuar com a mestre són les següents:

·És important que família i escola estiguin compenetrats. És essencial que hi hagi una bona comunicació. Les seves actuacions han de ser semblants, properes.

· Ens hem d’informar del comportament de l’alumne a casa i del context familiar, això ens ajudarà a entendre la situació. És a dir, hem de saber analitzar el context

·La nostra actuació dependrà del context en el que es desenvolupi la situació: els infants,nosaltres, les famílies, l’entorn, l’equip docent, etc.

· Hem de respectar la diversitat i les pròpies característiques de cada alumne. Hem de ser flexibles en la situació i respectar el ritme de cada nen oferint ajudes ajustades.

·Podem buscar ajuda en els companys/es, en el propi nen/a, en les famílies, etc. No hem d’actuar sols.

·Hem de donar-li a l’alumne l’opció d’expressar-se, dir la seva.

·Hem de ser conscients que nosaltres també ens podem equivocar. Ens hem d’adonar compte dels nostres errors, rectificar i millorar.

·Cal educar els nens perquè puguin ser més autònoms.

·S’han de buscar estratègies més amenes per que els infants entenguin les normes, no cal verbalitzar-les de forma directa. I és molt important no perdre el propi criteri

En conclusió, hem quedo amb la importància de la relació família-escola i saber el context. I també, amb la necessitat d’autoavaluar-nos com a mestres.