Diario no del todo pedagógico

A “Un diario no del todo pedagógico” de Carmen Díez he pogut trobar una mestra preocupada per ajudar als seus alumnes a aprendre i buscar vies per descobrir i interpretar el món. Una educador que gaudeix, reflexiona, que sempre està oberta a aprendre.

El missatge central de la obra és la importància de l’etapa de l’educació infantil. És una etapa on s’assenten les bases de futurs aprenentatges. L’educació és un mitjà de conèixer millor la realitat, per elaborar les seves pròpies experiències, per buscar les seves pròpies preguntes, i al mateix temps buscar-ne les respostes. El paper del mestre és molt important, ha de donar l’empenta per continuar, ha de crear ambients per a descobrir, per a comunicar-se, per exercitar la comprensió. El professora ha d’apostar per una infantesa amb ganes d’exercitar la seva autonomia, de aprendre a parlar molt i cla sobre el que fa mal, les seves frustracions, els seus mèrits, els seus desitjos…Per fer-ho ha de donar permís, crear espais per escollir i donar propostes, negociar, dubtar, equivocar-se i rectificar.

Algunes idees que he pogut extreure de la lectura i dels comentaris a clase de com actuar com a mestre són les següents:

·És important que família i escola estiguin compenetrats. És essencial que hi hagi una bona comunicació. Les seves actuacions han de ser semblants, properes.

· Ens hem d’informar del comportament de l’alumne a casa i del context familiar, això ens ajudarà a entendre la situació. És a dir, hem de saber analitzar el context

·La nostra actuació dependrà del context en el que es desenvolupi la situació: els infants,nosaltres, les famílies, l’entorn, l’equip docent, etc.

· Hem de respectar la diversitat i les pròpies característiques de cada alumne. Hem de ser flexibles en la situació i respectar el ritme de cada nen oferint ajudes ajustades.

·Podem buscar ajuda en els companys/es, en el propi nen/a, en les famílies, etc. No hem d’actuar sols.

·Hem de donar-li a l’alumne l’opció d’expressar-se, dir la seva.

·Hem de ser conscients que nosaltres també ens podem equivocar. Ens hem d’adonar compte dels nostres errors, rectificar i millorar.

·Cal educar els nens perquè puguin ser més autònoms.

·S’han de buscar estratègies més amenes per que els infants entenguin les normes, no cal verbalitzar-les de forma directa. I és molt important no perdre el propi criteri

En conclusió, hem quedo amb la importància de la relació família-escola i saber el context. I també, amb la necessitat d’autoavaluar-nos com a mestres.

Les colònies

Quan se'm va oferir anar de colònies amb el grup que estava realitzant els grups interactius a l'escola La Maquinista, el Cel,  no vaig dubtar-hi ni un moment, estava segura que seria una experiència única que m'ajudaria a augmentar els meus coneixements i a posar en pràctica tot allò que havia après durant el curs.

Sincerament, van ser tres dies molt durs però que em van ajudar a aprendre molt. Vaig anar juntament amb una companya de classe, la Mònica Amarilla. No vam parar quietes durant tota l'estada a Tamarit, lloc on estava situada la casa de colònies. Les colònies van estar relacionades amb el tema del mar. Em va semblar interessant que els monitors lliguessin el tema del mar amb els pirates. Dies abans d'anar de colònies havien demanat a les mestres que expliquessin un conte als nens, el del pirata Puntamora. Aquest conte el van aprofitar com a fil conductor de les colònies. Totes les activitats que van realitzar estaven relacionades amb això: el joc de nit, descoberta de la platja, passeig pel bosc, toca-toca, etc. Crec que va centrar-ho tot en un tema és una idea molt bona i positiva pels nens, ja que no fan activitats aïllades sinó que estan interrelacionades.

Aquesta experiència m'ha servit per confirmar totalment que vull dedicar-me a ser mestre. Crec que aquest ofici fonamentalment té una part vocacional, i jo sense cap dubte la tinc.

En quant la relació amb la família, les mestres de les classes de primer, la Marta i la Andrea, ens van explicar que van realitzar una reunió informativa amb els pares abans d'anar de colònies per explicar-los com funcionarien, les activitats que farien, que havien de portar, etc. D'aquesta manera també els pares poden exposar a les professores alguns problemes o situacions que no estan acostumades a viure amb els nens ja que són tres dies que estaran fóra de casa (medicaments, es cau del llit, al·lèrgies,...).

Hi ha uns casos que m'agradaria comentar. Un d'ells és el d'una nena, la Paula, que el dia abans de marxar de colònies tenia febre però els pares la van portar igualment. El primer dia per la tarda li va tornar a pujar la febre, la professora va trucar els pares però va haver de passar la nit a la casa ja que els pares van demanar que esperéssim si li baixava la febre. Al dia següent encara en tenia febre però fins la nit no van venir-la a buscar. Això em va sobtar, no crec que sigui la actitud que haurien de prendre els pares davant del seu fill. Si el teu fill està malalt amb febrada sense gaudir de les colònies haurien d'haverla vingut a buscar d'immediat o fins i tot, no haver-la portat d'un principi sabent que estava malalta. Per el contrari, un altre nen, en Jan, es va posar malalt la última nit i els seus pares van venir-lo a buscar d'immediat.

Un altre cas és el d'en Aniol, ell és al·lèrgic a la proteïna de la llet, per tant, se li ha de controlar tot el que menja i porta una dieta molt especial. La casa de colònies ofereix alternatives per els nens amb al·lèrgies però al ser aquesta tant especial sempre li oferien el mateix per menjar.  La mare, sabent que pot menjar molt poques coses hauria d'haver-li preparat en un "tupper" o alguna cosa semblant amb menjar adequat per ell.

Per això crec necessari que les famílies s’involucrin de forma activa a les activitats que es fan a l'escola i més especialment en aquesta que té una durada més gran, pensant més en els seus fills.

Va marxar de colònies la gran part de l'equip docent, però també hi havia un gran nombre de voluntàries ja que l'escola La Maquinista intenta potenciar aquest tipus de agents educatius. Es una manera de que l'escola aconsegueixi ajuda per fer-se càrrec dels nens i alhora beneficia a qui està portant a terme l'ajuda per augmentar els seus coneixements i posar-los en pràctica. És una ajuda mútua. La Mònica i jo dormíem cadascuna en una habitació amb 10 nens al seu càrrec. Això  m'ha servit per saber com actuar en situacions en les que mai m'havia trobat, però crec que era una responsabilitat massa gran per ser només voluntàries. Sense la nostra ajuda no sé com haguessin portat a terme totes les activitats ja que nosaltres estàvem la gran part del temps vigilant els nens i participàvem en totes les activitats.

En conclusió, tot el cansament que vam acumular aquells dies va valer la pena per tot el que ens vam emportar amb la nostra "motxilla".