Jugar&Jugar

El joc, el gran oblidat per molts dels menuts de la nova generació, és el que van intentar potenciar les companyes de Jugar&Jugar. 

Aquest taller em va ajudar a treure aquella nena que hi ha dins meu. I el resultat va ser enormement positiu. Els educadors desenrotllem una tasca molt delicada al acompanyar als nens en el seu procés de desenvolupament, ai això implica un coneixement profund tant dels nens com de nosaltres mateixos. I aquesta activitat ens va ajudar a aconseguir-ho. Vam deixar la vergonya i els prejudicis apart i vam gaudir com mai.

Sense cap dubte, com a mestre potenciaré a màxim el joc i interactuaré amb els meus alumnes per a coneixe'ls el millor possible i que ells em coneguin a mi. 

Les inteligències múltiples.

El meu grup vam escollir el tema de les inteligències múltiples per a realitzar la conferència. Des de un principi era un aspecte que ens cridava molt l'atenció i el vam triar per tal de conèixer més sobre la teoria i com aplicar-ho com a mestres.

La idea principal que me'n porto de la realització del treball és la importància de propagar aquest concepte a les escoles, per deixar de banda l'escola tradicional només centrada en les intel·ligències lògico-matemàtica i lingüística.

Com a mestre, m'ha quedat clar que cada nen és un món i que no a tots se li donarà bé una cosa. Un nen no serà més llest que un altre, sinó que se li donaran millor coses diferents, la riquesa està en la diversitat. Per tal d'avaluar les intel·ligències múltiples alguns mètodes que podria portar a terme són:

• Fer fotografies de com els nens van treballant, sobretot de les construccions i altres activitats que no perduren.

• Escriure un diari entre alumnes i professor sobre què i com van aprenent.

•  Grabar en audio com llegeixen

• Parlar d'anècdotes

•  Que els alumnes mateixos vagin anotant en un gràfic penjat a la classe la quantitat de contes llegits, etc.

Crec que el temari de la nostra conferència era molt ampli, i donat la falta de temps vam haver de dedicar massa temps a l'explicació de la teoria. Llavors, va mancar centrar-ho en com aplicar la teoria a la pràctica com a mestres.

Avaluació

Estic totalment a favor de fomentar l’autoavaluació i la coavaluació a les aules. L'autoavaluació o la coavaluació ajuda als alumnes i els fan interactuar entre ells, són partícips de les correccions. Sabem que és molt difícil veure els nostres propis errors però quan ho fem, ens queda tot molt més clar i ho entenem de veritat, i més quan aquests errors veiem com els altres ho fan bé. El que s'intenta és que entre ells s'ajudin i s'expliquin arribant a coneixes a ells mateixos i en quins errors no han de caure. A més, quan corregeixen els companys aprenen valors com la sinceritat, l'empatia, són més comprensius i legals.

Escola Congrés Indians

Ahir va venir a fer-nos una xerrada l'escola Congrés Indians. És una escola on no hi ha aules convencionals, tot són ambients, intentant potenciar les intel·ligències múltiples. M'ha semblat interesant escoltar altres metodologies diferents a les que jo vaig viure. Els pilars fonamentals en els que es basa l'escola són: la mirada respectuosa envers els infants i l'aprenentatge actiu i vivencial. Crec que d'aquesta manera els nens aprenen vivint-ho en primera persona, fomentant així el seu desig per saber més.

Una de les coses que vaig aprendre aquesta xerrada és la importància de acompanyar emocionalment als alumnes, que es senti segur. Per portar-ho a terme és necessària la implicació de les famílies, que poden estar a l’escola durant el procés d’adaptació. Donat que en aquestes edats els nens s’aferren a les figures paternes es important que estiguin allà amb ells quan comencen una nova etapa.

També, he aprés que es necessari que els nens disposin d’una certa llibertat, estar en constant interacció amb ells. Pot semblar una mica caos però les mestres ens van explicar que amb el que han pogut veure amb la seva experiència són els propis nens els que s’autoregulen i es posen límits.

Personalment, mai he tingut el plaer de comprovar si aquests tipus de mètodes funcionen. Per tant, espero en un futur pròxim poder fer-ho.

Espais aprenentatge. Escola La Maquinista.

Ens ha tornat a visitar una altra escola. En aquest cas una que ja conec bastant bé, l'escola La Maquinista, on porto tot el curs realitzant grups interactius cada dimecres amb la classe del Cel. Ens han parlat sobre els espais d'aprenentatge, mètode que ells porten a terme per l’aprenentatge dels seus alumnes.

Gràcies a la meva estada a l'escola he pogut comprovar la gran efectivitat d'aquesta manera de treballar, fomentant la confiança i l'autonomia dels nens. Crec que aprendre amb aquest mètode els ajuda a relacionar-se amb els companys, potenciant les seves habilitats socials. L'infant accedeix al coneixement i desenvolupament de les seves capacitats i habilitats mitjançant l'experimentació i investigació, creant així un aprenentatge significatiu bàsic per l'alumne. 

El paper del mestre en aquest cas és de mediador. El professor observa i pren nota del comportament del nen al llarg de les sessions, portant a terme una avaluació constant de la seva evolució. A més, com a mestres hauríem de portar a terme una visió sistèmica. Considerar tot l'entorn que envolta l'alumne, el context en el que es mou per tal d'entendre'l millor. 

L'avaluació. Escola Barrufet.

Fa uns dies ens va visitar l'escola Barrufet que ens va parlar sobre les formes d'avaluar. Les mestres ens van explicar i mostrar com ells portaven a terme un mètode d'autoavaluació, frui del diàleg entre pares, mestres i alumnes.

Gràcies a aquesta xerrada he aprés coses relaciones amb l'alumne, les famílies i la meva actuació com a mestre.

Els alumnes gràcies a la autoavaluació reflexionen sobre el seu propi procés d'aprenentatge, s'adonen de si amb l'esforç realitzat han arribat als objectius o no. I a partir d'això recondueixen la valoració a partir dels comentaris del professorat i modifiquen les seves pautes i conductes de treball. 

Les famílies d'aquesta manera coneixen el nivell real, l'esfoç i el treball que els seus fills han anat realitzant al llarg del trimestre. També, s'impliquen més en les tasques que realitzen els fills ja que es senten part de l'educació al poder donar la seva opinió al respecte.

Com a mestre, he aprés que gràcies a l'autoavaluació dels alumnes podré conèixer millor cada alumne, afavorint el tracte individualitzat. Com a conseqüència, podré aconduir més fàcil i directament el treball dels meus alumnes. I alhora, entendre i valorar positivament les diferències entre els meus alumnes.

En conclusió, crec que és el mètode idoni perquè família, alumnes i professorat s'impliquin conjutament en l'educació.