No és un adéu, és un fins sempre!

Totes les coses arriben a la seva fi. Però això no vol dir res més que comença una nova etapa en la vida. Aquest primer any de carrera ha passat realment ràpid, molts treballs, exàmens… Però el més gratificant ha estat l’estància a les escoles amb els infants. Des de fa alguns anys sabia que volia ser mestra,  volia dedicar a aquesta professió.  A pesar d’això, ha estat amb el contacte amb els nens quan m’he adonat realment que és això al que em vull dedicar.

Encara me’n recordo el primer dia que vaig anar a l'escola La Maquinista. En aquell moment, no sabia ben bé què havia de fer, si ajudar la mestra, estar amb els nens… Estava molt nerviosa, però de seguida em vaig adaptar al ritme de les classes i, poc a poc, vaig anar establint relació amb els nens i nenes de l’aula. Sincerament, em vaig sentir molt competent tot ajudant els infants a fer les seves tasques i veient que ho entenien i sabien fer-ho. He après la importància d’estimar els nens i fer que ells t’estimin a tu. No em podria quedar amb un d’ells, m’emporto una petita cosa de cadascun dels nens de la classe del Cel ja que els nens són una capsa de sorpreses i sempre aprens alguna cosa nova estant a prop d’ells. Ser mestre consisteix en un aprenentatge constant: ensenyar a ells i que ells t’ensenyin a tu.

Tot i això, sóc conscient que la professió de mestre no és gens fàcil i crec que des del principi de la carrera ens ho han advertit, però això mai ha estat un obstacle per a mi. Tot el contrari, m’ha motivat a seguir endavant. Totes les professions tenen la seva part complicada, algunes més que d’altres, però no hem de deixar-ho córrer si és el nostre somni.

Per altre costat, fent referència a la part de d’Intervenció a l’Aula crec que és una de les assignatures que més profit he tret per aprendre allò que m’interessa i que crec realment important: aprendre a com ser mestre.

Finalment, vull tancar el meu blog dient que aquesta assignatura m’ha proporcionat més ganes de ser mestra gràcies la meva estància a l’escola La Maquinista.

PD. Per entendre millor el blog i com he anat reflexionant l’ideal seria començar a llegir per el principi.

Coeducació. Què he après dels meus companys?

La realització de les conferències m’ha ajudat per aprendre moltes coses.


En quant l’actuació com a mestres he aprés que:


S’ha d’observar i conèixer l’infant i la seva situació, per poder ajudar-lo i acompanyar-lo en el seu procés d’aprenentatge.


Hem de mostrar-li que tenim interès perquè aprengui.


Hem d’adaptar-nos a les seves necessitats.


No hem d’etiquetar als alumes, evitant així l’efecte pigmalió.


Hem de tenir una visió sistèmica tenint em compte la família, l’escola bressol, cursos anteriors, psicòlegs, logopedes, etc.


En la nostra funció educativa hem de fer servir els cinc sentits.


Hem de saber que som un model per els nostres alumnes.


Per aprendre, l’infant necessita crear un sentiment de pertinença al grup, tenir una autoestima elevada i un autoconcepte ajustat.


Hem d’adaptar-nos les activitats al currículum.


Hem de donar resposta a les necessitats que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament per tal de disminuir els efectes del trastorn per millorar el seu desenvolupament.


Importància d’establir bones xarxes de comunicació i contacte amb les famílies i l’entorn. Hem de potenciar la coeducació, potenciant les aptituds dels nostres alumnes i crear actituds socials indistintament en els nois i les noies. Hem d’actuar de forma natural sense caure en tòpics o fins i tot situacions artificials, procurant no fer un ús sexista del llenguatge.


El joc és un instrument mediador per crear condicions que faciliten l’aprenentatge. Ajuda a socialitzar, projecte el món interior, ajuda a accedir al llenguatge, estimula la imaginació, etc. Per tal de viure el conte  i que els nens el visquin hem d’utilitzar elements fàctics, adequar el to de veu, usar onomatopeies, gesticular, ser naturals, utilitzar material per acompanyar (titelles, cançons, murals, disfresses, etc.).


Els racons afavoreixen l’aprenentatge actiu i significatiu, ajuden a desenvolupar actituds socials, possibiliten el desenvolupament integral i adquirir una base d’aprenentatges, i afavoreixen una actuació autònoma. En els racons el mestre és un simple observador que pot fer el paper de guia.


Elaborant un centre d’interès els infants es senten motivats perquè treballen a partir d’allò que els hi agrada i motiva. D’aquesta manera es poden treballar tots els continguts a partir d’un tema que els interessa. El mestre per realitzar una bona actuació ha adaptar-se a les necessitats de cada infant respectant el ritme seu ritme, ha de tenir capacitat d’improvisació, ha d’estimular la participació dels infants, i ha der ser flexible.


El joc heurístic potencia les accions espontànies d’exploració i combinació a partir d’uns objectes donats. Ajuda als nens a descobrir les qualitats dels objectes i el seu vocabulari estructurant el pensament i augmentant la capacitat de comprensió verbal. Així els infants coneixen les propietats dels materials en primera persona.


Les colònies potencien l’autonomia personal i social i permeten aprofundir en el coneixement d’un mateix i dels altres. Així els alumnes experimenten vivències diferents a les que normalment s’ofereixen a l’aula, interioritzen les noves normes i els horaris. I a més, s’impulsa la sensibilització i el respecte pel medi que els envolta. El mestre ha de tenir en compte els infants i les seves característiques evolutives, les rutines, i seleccionar la casa de forma correcta (tenint en compte la proximitat, si està adaptada al que els infants necessiten i les qüestions econòmiques).


Com a mestres hem d’elaborar activitats que proporcionin coneixement interessant pels infants, escollit correctament els materials i organitzars els agrupaments, els espais i el temps. D’aquesta manera els nens podran observar, experimentar i reflexionar, potenciant un aprenentatge significatiu.