lunes, 23 de abril de 2012

Tres dilluns diferents



La idea d'anar tres dilluns pel matí a l'escoles per veure com és la dinàmica m'ha semblat molt interessant. Encara que el temps que estàvem allà era verdaderament molt reduït. Vaig escollir l'escola La Maquinista donat que ja conec l'escola i sé com treballen. Però, vaig decidir anar a una classe de P-3 per variar una mica. 

Al dir-nos que els nens podien arribar entre les 9:30 i les 10 del matí pensava que la situació seria una mica descontrolada. Però, em vaig emportar una sorpresa al comprovar que era totalment el contrari. Els nens entraven a la classe amb la seva família corresponent d’una forma ordenada, sense interrompre el que s’estava fent a classe.


Un dels dies que vaig anar a l’escola, els nens van assistir a una obra de teatre en anglès, em va sorprendre el nivell d’anglès que tenien. És enriquidor veure a nens tant petits entendre i parlar l’anglès com ells ho fan.


Una altra cosa positiva que m'emporto és l'actitud de la mestre. Estava totalment bolcada amb els nens, els hi preguntava constantment i s'interessava per ells. La seva forma de portar la classe era molt dinàmica. Ha estat un gran exemple per a mi.


També em va sorprendre que hi hagués la mestra, dos noies de pràctiques i una professora "d'apoyo" dins l'aula. Em va semblar una mica excessiu, donava la sensació de que els nens estaven massa controlats.


Tot i així, ha estat una experiència que ha valgut la pena, potser hauriem d'haver-hi anat més dies, però donat la falta de temps era gairebé impossible.

martes, 10 de abril de 2012

Nens de vidre



Avui he acabat de llegir Nens de vidre de Carme Barba. Ha estat una lectura ràpida i molt satisfactòria, m'ha agradat molt.

El que he pogut extreure moltes conclusions de com actuar com a mestres en casos com els d’en Pau. Algunes d’elles són:
  • Hem de dialogar amb l’infant, fer-lo pensar i reflexionar a través de preguntes. Moltes vegades entendrem millor el seu comportament si ell mateix ens l’explica i no fem un prejudici sense saber el context. És a dir, has de deixar temps als alumnes perquè s’expressin i comparteixen els seus sentiments amb la resta per conèixer des d’on partim. 
  • Hem d’establir, des d’un principi, unes normes de forma conjunta, establir límits i pautes de comportament. I en el cas de que prohibim alguna cosa explicar el perquè ho fem.
  • Hem de creure tot el que fas com a mestre i trobar-li un sentit educatiu.
  • Com a mestres hem de marcar uns límits per quan en casos com els del Pau, en nen no sempre aconsegueixi el que vol. El que hauríem de fer es tractar-lo amb igualtat.
  • Hem de buscar ajuda i recolzament per part de la resta de l’equip docent, no treballar de forma individual, sempre va bé tenir una segona opinió.
  • Els mestres podem cometre errors, som humans. Però això ens ha de servir per autoavaluar-nos (reflexionar, millorar i canviar les nostres conductes).
  • Com a mestres hem de saber on estan els nostres límits. Hem d’assegurar-nos de la seguretat de l’infant, però sense sobrepassar el nostre paper com a Mestres. No som psicòlegs, ni pediatres, ni educadors social, no hem de rellevar altre tipus de professional ni a la pròpia família. Hem d’ajudar fins on la família es deixi ajudar, cal animar-los per a que acceptin ajuda d’altres professionals per pròpia voluntat. Fer constància al claustre de professors i al director, ja que el nen no només es responsabilitat d’un sol mestre sinó de tota l’escola, hem de treballar en xarxa.
  • Hem de ser un bon exemple per l’infant ja que ens pren com a model.
  • Hem de fer participis al grup d’iguals dels problemes que un alumne pugui tenir perquè siguin conscients de la seva situació i el puguin entendre.
  • Hem d’estar predisposats a provar mètodes nous, no sempre el que nosaltres que pensem que és el millor per el nen, realment ho és.